FRANCESC VENTURA: LA TRANSMISSIÓ DE PROCESSOS DINÀMICS
És fonamentalment el joc vital de tensions existents i la fascinació pels climes pictòrics, juntament anb el sentit equíivoc entre realitat i abstracció el que domina el discurs de Francesc Ventura. La fusió entre una realitat imaginada i l'exploració del seu espai interior, esdevé la base dinamitzadora de les obres ja que la font de la seva iconografia actual gira envers la màgia del vol. un desplegament d'ales per remuntar l'alçada, voletejar, voleiar, planar o sotenir-se que, en un sentit simbòlic i emblemàtic, ens parlar de fugir de les aparences per deixar fluir les pròpies sensacions. Així, la seva creació s'ha d'anar centrant en la transformació de la realitat visual en una realitat lírica que descansa en un autèntic discurs introspectiu a través d'un univers de records, d'enyorances, d'experiències viscudes i de sentiments reblets de forta nostàlgia, melangia i remembrança.
Però, les llunyanes referències a la figuració s'han vist relegades per la força que pren la rotunditat del traç i les estructures de gest ampli i eufòric que descomposen, desdibuixen i metamorfosejen les formes, encara que mai les anul·la, tant construint recreacions a interpretacions subjectives, emmarcades per un halo màgic que subjau en aquest insòlit paisatge espacial. Aquest anhel d'immaterialitat i d'evanescència que impulsa tothora el treball pictòric de Francesc Ventura tradueix les vibracions internes en trets i camps atmosfèrics de color, d'execució fresca i gestual que obeeixen a una pura transmissió de processos dinàmics.
A base d'opacitats, vel·ladures, gratats, superposició de gruixos matèrics grafismes gestuals... articula un món expansiu, tot i que sempre equilibrat per un acotament que estructura la composició. En aquest sentit, vertebra els diferents elements en joc, protagonitzats pel color -malgrat ésser molt poc contrastat i monocrom- i la forma que volgudament es desintegra en l'espai, reorganitzant i rellegint els ecos de l'informalisme matèric i de l'expressionisme abstracte, sobretot per aquestes clares preocupacions textuals i aspectes gestuals. El cosmos resultant es tenyeix d'una atmosfera magicista, d'ambigües evocacions i d'harmònics enllaços cromàtics.
La col·lecció que presenta en aquesta ocasió plasma imatges imaginades en descomposició, mitjançant un regitzell dàgils i enèrgiques pinzellades que vibren incisivament per dir-nos que res de la realitat té l'estabilitat i el significat precís de la forma.
Conxita Oliver
Membre de l'associació internacional de critics d'art
